Comentari de l'autor: Parmènides d'Elea va escriure un fragment important i extens en el qual es parlava de dues portes amb dos rètols: "La via de la veritat" i "La via de l'opinió. En la primera, el primer que es troba al obrir-se la porta és una idea que a primera vista sembla simple: "L'Ésser, és" i "El no-Ésser, no és”. Aquesta idea conté més informació que simplement l'existència de l'Ésser i la inexistència del no-Ésser, l'acceptació d'aquest concepte implica estar d'acord amb que aquest Ésser és etern, unitari i immòbil.
Però la pregunta és, com podem assegurar que aquest Ésser és etern? Si ens hi fixem en la imatge es veu la sortida del Sol, símbol que tothom representa com el despertar d'un NOU dia, però si l'Ésser és etern, com pot existir un dia nou? Si acceptem que cada dia és un nou dia estem dient que cada dia té un principi i un final, però Parmènides demostra l'eternitat de l'Ésser afirmant que si hi ha tal principi i tal final hi ha d'existir alguna cosa abans i després anomenat no-Ésser, però com no existeix significa que l'Ésser és etern. I si el que hi hagués abans i després no fos més que el mateix Ésser?
El mateix (demostració a partir de la negació) passa amb la unitat però, ¿i si afirméssim que hi ha una infinitat d'Éssers, que la diferència entre ells és inexistent i que tot i així no són iguals?
Amb la immobilitat succeeix alguna cosa semblant. Com es veu a la imatge hi ha la sortida del Sol, però aquest Sol no roman mai al mateix lloc i varia durant el dia fins que acaba amagant-se i apareix la lluna. Per tant, podem afirmar que el Sol està en moviment i que hi ha l'existència del moviment en l'Ésser?
No hay comentarios:
Publicar un comentario